Analizi d´un anunci

dilluns 9 de novembre de 2009
ANÀLISIS D'UN ANUNCI


http://www.youtube.com/watch?v=L9GHFB_ear4

1_Explicar-ne la història que ens transmet.

Una mare i el seu fill petit arriben a casa després d'haver-hi fet la compra. El nen plora però en veure que la seva mare treu un pot de blat de moro, talla el seu plor i agafant un mirall diu: " dime que soy el tio más afortunado del mundo". En el reflexe del mirall es veu el pot de blat de moro que la seva mare havia tret de la borsa de la compra. Al veure el pot comenta referint-se a la frase que havia dit abans: bingooo!!! referint-se a que té un pot de blat de moro a prop. Posteriorment, el nen deixa el seu xumet a prop del pot i la seva mare el fica dintre i li dóna el nen per a què xucli. Després d'haver-lo xuclat li pregunta a la seva mare d'una manera còmica: "¿se puede repetir jefa?".


2_Anàlisis dels aspectes formals.

A l'anàlisis dels aspectes formals podem dir què l'escenari que s'utilitza és només un, a comparació d'altres anuncis que utilitzen dos o més escenaris. L'anunci es concentra a la cuina de casa. Primer es veu un plà general per veure com està distribuida la cuina. I a partir d'aquest moment, es juga molt amb els primers plans. Tant del nen com del producte que s'anuncia, el blat de moro. Cal dir, què no hi ha música de fons en cap moment de l'anunci. I que sobretot, el qui parla és el nen d'una manera molt còmica. La mare intervé breument amb una frase.


3_Anàlisis dels personatges.

En aquest anunci veiem dos personatges (la mare i el nen petit). El personatge principal és el nen ja què és qui juga un paper molt més important amb el que s'anuncia. El nen el veure què la seva mare treu de la borsa un pot de blat de moro, talla automàticament el plor. La seva mare no té una intervenció gaire àmplia. Només intervé amb la frase què diu: "toma cariño". Sobre el personatge del nen, el què més sorprèn és com parla i el seu accent més ben andalús. Ha estat seleccionat expressament per captar el major número d'espectadors.


4_Anàlisis del discurs verbal.

Podem veure què a l'anunci no existeix cap diàleg entre els dos personatges. Simplement intervé el nen d'una manera molt autònoma. La mare tan sols diu la frase que hem comentat abans. L'anunci acaba amb l'eslògan: "Maíz Bonduelle. Dulce. Sin azúcar añadido".


5_Valoració personal de l'anunci.

És un anunci on l'atenció dels telespectadors ha sigut molt elevada. Penso què la figura del nen ha estat molt aconseguida, encertada. Primer, per la seva presència, el seu aspecte (és un noi molt maco) i després per el seu parlar i accent. També hi juga un paper molt important el contingut del que diu el nen. Des de el primer moment que vaig veure l'anunci em va agradar molt. És un dels meus anuncis preferits.